"El profesor mediocre dice. El buen profesor explica. El profesor
superior demuestra. El gran profesor inspira."


miércoles, 30 de diciembre de 2009

Utilització del GIMP

El GIMP és un programa (programari lliure) que permet retocar imatges i fer collages, és a dir és un programa semblant que el Photoshop però el GIMP és molt més compatible.

El procès que vam fer servir va ser:


-Crear un dibuix d'unes mesures determinades (en aquest cas 1200x900)

-Aconeguir 4 imatges d'un tamany igual (en aquest cas 600x450)

-Crear el collage amb el GIMP, aquest és e que jo vaig fer:
Si voleu descarregar-vos aquest programa cliqueu aquí

DOCS GOOGLE: Enquesta

A principi de curs vam utilitzar el google docs per tal de fer un formulari conjuntament. El formulari tractava sobre els portàtils a l'aula.
Aquest programa és molt útil, ja que el formulari es realitza sol, només cal indicar de quina forma vols que es facin les preguntes i a més després el propi programa realitza una síntesi de les respostes perquè sigui molt més fàcil veure-les.

Aquest és el formulari que vam fer la Marina Parras, l' Anna Sainz, l' Andrea Velez, la Mireia Vázquez i jo.

http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGRvU1k4YWNNVW5Nc0lLTTRjLTkydkE6MA

martes, 29 de diciembre de 2009

EL TERRITORI: L'adopció Internacional

El meu treball del territori va ser un treball conjunt amb la Mireia Vázquez.
L'adopció és un procès legal i psicològic en el qual trobes una nova relació amb una família en la qual no has nascut. El nostre treball tractava d'això, i basant-nos en això vam seguir detenidament el cas d'una nena, la Jana la qual va ser adoptada i el seu procès va ser llarg i doloròs amb moltes satisfaccions alhora.

La Jana era una nena Xinesa que va ser adoptada per una família catalana. Al principi li va costar adaptar-se a la seva nova vida i la seva nova família, ja que ella abans vivia en un orfanat amb altres nens i nenes amb les mateixes condicions que ella, però va tenir molta sort de ser adoptada. Poc a poc la Jana va integrar-se molt bé amb la seva nova família, i això no és tot, sinó que la seva integració en l'escola va ser genial.

Aquesta va ser la nostra presentació:

WEBS EXPOSADES A CLASSE

A la classe de TIC haviem de fer un treball col·laboratiu sobre un tema que podiem escollir a partir dels proposats. El treball tractava de buscar informació sobre el programa seleccionat i explicar la seva utilització mitjançant una presentació del google docs i fer una petita exposició a classe.

Com jo no vaig ser-hi a classe, faré un petit resum de tots els temes que es van explicar ja que seran molt útils per l'estudi.



DOTSUB: és un sistema online que permet compartir vídeos de diferents usuaris per internet.


http://docs.google.com/present/view?id=dg7cbhxj_7fkx753gg
(creadors: Anna Sainz, Marina Parras, Andrea Velez, Mireia Vázquez, Sandra Castelnuovo)



EYEOS: és un escriptori virtual.

http://docs.google.com/present/view?id=dctprrds_62cxtf78cm
(creadors: David Catchot, Albert Paredes, Marta Rodríguez Antón, Isaac Serrano)



IGOOGLE

http://docs.google.com/present/view?id=dgshzkj4_10dtbkhjdq
(creadors: Sandra Fernández, Emma Sáez, Roc Molina, Gerard Garcia)



GOOGLE EARTH

http://docs.google.com/present/view?id=dcj9pgpm_31dbgrgw24
(creadors: Clara Antonio, Cristina Cazador, Roderic Pico, Albert Valbuena)



TRADUCTOR DE GOOGLE

http://docs.google.com/present/view?id=ddgwp89r_18fgjfwbcf
(creadors: Marc Company, Javier Lahoz, Pol Laorden, Hèctor Ros)

VISIBLE BODY: és una aplicació web en 3D amb la qual es possible l'estudi de l'anatomia humana.

http://docs.google.com/present/view?id=dgj427zk_25dj2dbwhm
(creadors: Helena Prim, Esther Ruiz, Núria Villaronga, Karen Luna)

LABORATORI COMSOC

http://docs.google.com/present/view?id=dhjbzt5j_45cbg33zcv
(creadors: Estel Gamisans Garcia, Sara Torras Martínez, Marta Rodriguez Araúz, Regina Beltran Vila)

CMapTools


El cmaptools és un software que permet crear mapes conceptuals i esquemes d'una forma molt ràpida, incloent elements gràfics i multimèdia. A més permet exportar esquemes com pàgines web, per això aquests esquemes es poden compartir per internet perquè tothom pugui veure-ho


Aquest és un exemple de la utilització d'aquest programa: cmaptools


Per descarregar aquest programa podrieu far-ho aquí, on a més a més podeu trobar més informació sobre aquest software.

Alexandre Jollien



El llibre d'Alexandre Jollien tracta d'un testimoni autobiogràfic sobre les circumstàncies des d'un centre de discapacitats fins la vida a la universitat. En aquest llibre s'explica com s'aprén l'ofici de ser home, que les adversitats eduquen més que la ciència i que tots som únics i tots som anormals.

Així, Jollien diu que hem de donar oportunitats a totes les persones, les anècdotes ens ajuden a entendre situacions de la vida i si ajudem, facilitem el procès en canvi si posem barreres enderrerim.

L'escola és el lloc de la universalitat i per naturalesa ha d'atendre a tothom i la seva funció no pot realitzar a ningú i a d'atendre valors.
Sòcrates és un model d'ensenyament, ell es compremetia pel bé dels seus alumnes, els hi donava confiança i en sabia treure lo millor de cadascun.
L'educació és quelcom que emergeix d'un diàleg, aquest ideal té molts obstacles.
Per un discapacitat tot és motiu de lluitar: caminar, menjar, ... en aquesta lluita permanent a vegades pot semblar que aprendre és quelcom inútil. El mestre ha de fer-li veure lo bo que porta la cultura i perquè té necessitat d'aprendre a l'escola, per això és molt importantla motivació i per tenir-la s'ha de saber els objectius del que volem aprendre.

Alexandre va explicar alguns anècdotes: "pensava que els examens eren per passar la vida, no creia que les notes repercutien en la meva vida."

Algunes de les preguntes que van fer a la conferència que vam veure van ser:

-Què vol dir dificultat d'aprenentatge?

"La primera la motivació de seguir lluitant, comprendre perquè han de fer un esforç i perquè el professor exigeix molt de mi mateix, sense això l'escola no té sentit. Parla de dificultat vol dir en el mètode d'aprenentatge també."

-Quin recolzament has tingut de la familia?

"Al llibre parlo poc de casa perquè hi he estat poc. Els meus pares sempre m'han donat una confiança absoluta. Quan volia estudiar filosofia els especialistes deien que no no podria i els meus pares van fer tot el possible perquè estudiès. Els pares són vitals per una persona discapacitada. "

Activitats educatives






A la classe de Gestió i TIC vam aprendre a utilitzar el programa Jclic. Aquest programa és utilitzat per realitzar diferents proves d'unes o altres assignatures. Per exemple de l'assignatura de Matemàtiques vam fer diferents activitats molt interessants i també les vam crear nosaltres mateixos utilitzant imagtes, textos, etc. i fent direfents activitats com escriure, relacionar, etc.




Aquestes són algunes de les activitats que podem trobar:




Crec que és un programa molt interessant, ja que per la nostra futura feina ens serà molt útil. Per altra banda, em va fer gràcia crear activitats d'aquest tipus ja que de petita jo també havia utilitzat el programa per realitzar activitats que em manaven els professors.

També ens van ensenyar el programa Play Crayon Physics Deluxe que era un joc bastant entretingut el qual havies d'utilitzar la lògica i la estratègia.







I per últim ens van ensenyar el Art Rage el qual també és molt constructiu i permet crear dibuixos a partir de molts recursos per tal del donar marge a la imaginació.


Firefox




  • Què és?

El firefox és un navegador web gratuït de Mozilla Corporation que ens permet navegar per internet d'una manera més ràpida, eficaç i segura i a més a més es tracta d'un navegador completament personalitzable.




  • Característiques

-Navegació amb pestanyes.
-Possibilitat de restaurar la sesió si s'ha tancat el navegador.
-Corrector ortogràfic.
-Canals RSS.
-Títol dinàmics.
-Búsqueda integrada.
-Marcadors dinàmics.
-Bloquejador de finestres emergents.




  • Seguretat

-Protecció antiphishing.
-Actualitzacions automàtiques.
-Protecció contra programes espies.
-Possibilitat de netejar la informació privada.



Podem descarregar el navegador Firefox aquí.

(font: http://www.mozilla-europe.org/es/firefox/)

Wikipedia i Eduwiki

Aquesta activitat havia de ser un treball col·laboratiu, però com no vaig ser-hi en aquest cas serà indivudual, intentaré fer un petit resum tant de la wikipedia i de l'Eduwiki i aportar alguna font que pugui servir per ajudar a definir-los.

La Wikipedia és una enciclopedia en la qual tohtom té dret a editar i/o aportar coneixements nous. A vegades no és gaire fiable per aquesta raó anterior, el fet de que tothom pugui editar no és gens fiable.
Podreu trobar més informació sobre la Wikipedia en aquesta pàgina web: wikipedia.

L'Eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixements compartits entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals.... a través, com el seu nom ja indica, d'una wiki.
Pel que fa al professorat, aquest espai permet integrar en el currículum les TAC i també compratir activitats de diferents centres per aconseguir un aprenentatge mutuu.
(font:http://www.eduwiki.cat/index.php/P%C3%A0gina_principal)

En aquest bloc podreu trobar més informació sobre l'Eduwiki: bloc eduwiki.

miércoles, 16 de diciembre de 2009

El nostre debat: L'educació obligatòria fins els 18 anys.

El tema del nostre debat és l'educació obligatòria fins els 18 anys i constava de: Marina Parras, Anna Sainz, Andrea Velez, Mònica Talegón, Anna Díaz, Cristina Cazador, Mireia Vázquez, Estel Gamisans i jo. Aquest tema és molt actual ja que s'esta plantejant aquesta possibilitat d'obligar als estudiants a cursar els teus estudis 2 anys més. Així els estudiants després de la Educació Secundària Obligatòria hauran de fer o un Batxillerat o un mòdul que s'adapti ha estudis posteriors de la ESO.

La meva posició en aquest debat era en contra i així entre tot el meu grup vam haver de buscar arguments per tal de defensar la nostra posició.

Valoració:

Penso que el nostre debat va sortir molt bé, ja que haviam practicat molt en conjunt i realment va ser satisfactori el final, ja que va sortir tot com haviem planejat. Tot i així, a la nostra valoració conjunta comentarem amb deteniment els aspectes positius i negatius.
Per altra banda, aquesta experiència va ser molt profitosa perquè vam experimentar el que és un debat realment amb les seves pautes i ens va servir també per parlar en públic que penso que és el que més por ens fa i més ens costa i d'aquesta forma podrem arribar a acotumar-nos a fer-ho.

Els ordinadors a l'aula.


Aquest és un treball col·laboratiu que fem fer sobre els portàtils a l'aula a partir del google docs. A part d'aquesta presentació de power point, el google docs ens permet fer formularis, documents de text,... i molts més entre d'altres.



Valoració:

Gràcies al google docs, hem pogut aprendre que podem fer treballs de grup cadascú des de casa seva sense necessitat de moure'ns. Des del meu punt de visa, ha estat molt profitós conèixer aquest programa perquè no els coneixia i és una eina molt còmoda pel treballs i per comunicar-nos entre nosaltres.

RECITACIÓ: En Patufet.


El passat dilluns, vaig fer la meva recitació i vaig atrevir-me a fer-ho amb el conte d'en Patufet.
Aquesta conte explica la vida d'un nen que era molt molt petit, i d'aquí provenia el seu nom. En patufet volia ajudar un dia a la seva mare i va anar-li a comprar tot i que la seva mare de bon principi no el deixava ell va insistir tant que el va deixar anar i perquè la gent el veiés i no el trepitgés anava cantant una cançó:

Patim, patam, patum
homes i dones del cap dret
Patim, patam, patum
no trepitgeu a en Patufet.

Com que ell va fer l'encàrrec a la mare i va arribar bé a casa va aprofitar i va demanar-li d'anar a portar-li el dinar a la feina al seu pare. I així la mare va deixar-lo anar, però quan estava de camí es va posar a ploure molt i molt i en Patufet va haver de refugiar-se a sota la fulla d'una coll. Amb tanta mala sort, que just hi ha havia un bou que es va menjar la col i amb la col en Patufet. Al cap d'una estona el pare va marxar a casa i llavors la mare al saber que en Patufet no havia arribat al treball, es van començar a preocupar molt i van sortir a buscar-lo. Per trobar-lo anaven cridant: -Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava: -Sóc a la panxa del bou on ni neva ni plou!

I gràcies als crits d'en Patufet van esbrinar on i era i els pares perquè sort´s de la panxa del bou van començar a donar-li cols i cols fins que el bou va fer un pet i va sortir en Patufet!



Valoració:

Crec que al començament els nervis van donar el seu petit problema, però com anava avançant van anar desapareixent ja que em vaig sentir còmoda amb els meus companys. Penso que aquesta és una activitat profitosa, ja que la nostra feina comprendrà el parlar davant de molts nens i els nervis no ens poden jugar males passades, ja que també nosaltres haurem d'ensenyar-los a fer presentacions i fer-les correctament i per fer això primerament haurem de saber-les fer correctement nosaltres.
Des del meu punt de vista, la recitació em va sortir bastant bé i l'entonació la vaig fer bé també ja que vaig practicar molt explicant-li a altre gent abans de la recitació a classe.
També he de dir que vaig atrevir-me a cantar davant de tohtom i si no m'equivoco ningú més va fer-ho.

Si voleu donar la vostra opinió estaria molt agraïda, ja que així sabria que penseu de la meva recitació i com ho vaig fer. Gràcies.

domingo, 13 de diciembre de 2009

EL DEBAT.

Podem definit un debat, com una discusió informal realitzada per un grupo de especialistes per analitzar els diferents aspectes d'un tema, aclarir o tractar de resoldre problemes del seu interés.

Pel que fa als aspectes organitzatius del nostre debat són els següents:

-Els debats es faran en grups de 8 o 10 persones, formats per 2 equips de 4 o 5 persones cadascun. Cada equip s'organitzarà amb 3 persones com a mínim d'oradores i els altres d'investigadors els quals podran fer preguntes durant tot el debat.

-Cada equip ha de nomenar a un capità que és qui coordinarà la planificació del treball des de l'inici fins al final.

-Els debats costaran de 4 parts per cada equip, les quals tindran una duració de 3 minuts d'intervenció, és a dir 3 minuts per part són 12 minuts per equip. Així cada debat tindrà una durada de 24 minuts.

viernes, 11 de diciembre de 2009

APRENDRE I CRÈIXER

Un article que vem llegir a classe sobre aprendre i crèixer ens va fer reflexionar sobre aquests aspectes, els trets més importants de l'article són els següents:

-Comparança entre aprendre i crèixer: a mesura que aprens vas creixent alhora.
-La lectura ens ajuda a matissar la percepció que tenim de la realitat, i a més d'instruir-nos ens educa.
-El que distingueix els grans mestres és que ens permeten sentir que hem descobert coses per nosaltres mateixos.
-Arribar a sentir que llegir fa crèixer.
-El gust per un llibre nou és sempre el desig d'una nova aventura i en això consisteix també l'educació, a no tenir por d'encarar-la.



Valoració:

El creixement dels nens, no es tant sols l'alçada que cada cop van agafan, sinó que va molt més enllà. Un nen ha de crèixer en una globalitat de la paraula, són molts els asptectes que trobem dins del crèixer, i un d'ells és l'aprendre.
El fet d'aprendre fa crèixer al nen alhora que l'educa, fa que el nen maduri i sigui ell mateix qui sàpiga el que vol i el que no vol.

Les 4 habilitats lingüístiques.

Parlar, llegir, escriure i escoltar són les quatre habilitats que un usuari de qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb una eficàcia en totes les situacions possibles.

Si dividim el codi per emisor i receptor, podrem otorgar a l'emisor les habilitats de parlar i escriure i al receptor les de llegir i escoltar. En canvi, si dividim el codi per oral o escrit, podem otorgar el parlar i escoltar al codi oral i el llegir i escriure al codi escrit.

Llegir= és el procès a través del qual es comprén en un text escrit.
Escriure= és el procès mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar= és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adeqüació a la situació comunicativa.
Escoltar= és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procès cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.



Valoració:

Tothom coneixem aquestes quatre paraules: llegir, escriure, parlar i escoltar. Però és curiòs, si et pares a pensar ben bé el seu significat penso que ningú en seria capaç d'extreure una definició del tot acertada.
Per uns el parlar serà d'una manera que per uns altres. Per uns el escriure serà d'una manera que per uns altres, però tots sabem que volen dir aquestes paraules.
Sense dir una definició totalment correcte sabem el que volen dir, i no ens fa falta aquesta definició ja que aquestes quatre simples paraules són les que apliquem al dia a dia i per això sabem tan perfectament el seu significat dins nostre.

El llenguatge i les llengües

  • Elements per una definició de llenguatgze:
-Al·ludir a diferents fets, emocions que no pensem en aquell moment, sinó que passaran.
-Destaca la creativitat.

  • Llenguatge i organització de l'entorn:

-Una llengua ens permet organitzar el nostre entorn.
-Reduïr el llenguatge és important per poder controlar el món.
-Les llengües són un reflex de la vida que vivim.

  • Llenguatge i pensament:

-Llenguatge i intel·ligència van completament lligats, són dependents un de l'altre ja que sense un no hi era l'altre.

  • Llenguatge i memòria:

-El llenguatge és el suport bàsci de la memòria.
-Hi ha molts tipus de memòries.

  • Llenguatge i autoexpressió:

-No sempre fem servir el llenguatge per comunicar-nos amb els altres.

  • El mitjà més extens:

-No tota expressió es pot traduïr litaralment.
-El llenguatge no pot trobar la traducció, en canvi, l'expressió humana sí.
-El llenguatge és el mitjà més extens que ens permet tenir més matissos.

EL LLENGUATGE:

Mitjà de comunicació que fa possible el discurs abstracte. Ens ajuda a organitzar experiències de l'entorn i les que s'originen en nosaltres mateixos.

Això passa perquè el llenguatge juga el paper fonamental en la constitució del pensament i el suport de la memòria. Permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Valoració:

Crec que el llenguatge és la peça fonamental per tal de desenvolupar-nos i de poder generar la nostre supervivència, ja que sense això no seriem capaços de fer res. Només hem de veure a un nen petit quan encara no és capaç de parlar tot el que necessita fer perquè captem la seva atenció i perquè entenem que és allò que vol dir-nos amb les seves accions.

Com parlar bé en públic


La comunicació oral no s’ensenya a l’escola, ni s’ensenya a saber parlar bé. Tothom pot aprendre aquesta virtut de saber parlar bé i comunicar-se. La primera dificultat són els nervis i aquests s’han d’aprendre a controlar amb certs trucs. Per tal d’elaborar una bona presentació a l’hora de parlar en públic s’ha de tenir preparat un bon guió, i aquest guió ha de contestar quatre preguntes bàsiques: per què, qui, què i com.

Un discurs oral no ha de ser llegit, un bon orador ha d’improvisar amb naturalesa i adaptar el discurs al públic. La improvisació consta dels nostres propis coneixements, és a dir dominar el tema i la nostra memòria, la memòria s’ha d’utilitzar parcialment, és a dir hem de memoritzar paraules claus i no pas tot el discurs. La mirada a l’hora de realitzar un discurs també és molt important, ja que ha d’haver-hi un feedback de mirades entre emissor i receptor.La veu és un altre element clau per un bon orador, ha de saber quan ha de fer canvis d’entonació.

El llenguatge oral ha de tenir un registre diferent del llenguatge escrit, ja que aquest és més complex. El llenguatge oral ha de ser senzill, breu i precís. Una de les tècniques més bàsiques perquè el nostre públic entengui millor les coses que volem explicar és posar exemples o utilitzar comparacions.L’ humor és un dels millors recursos per un bon orador, ja que aquest és excepcionalment important per establir contacte amb el públic.Per poder realitzar un bon discurs també hem de dominar la llengua amb la qual ens expressem.

L’orador comunica amb tot el cos, el millor recurs per començar un discurs és un somriure, ja que el públic tendeix a fer prejudicis per només els gestos amb els quals comença l’emissor.Quan estem fent un discurs, la posició del cos ha de ser la més còmoda, senzilla i natural per l’orador. La gesticulació de la persona que parla també informa molt sobre la seguretat d’aquest, aquesta gesticulació ha de complir 4 condicions: ser natural, no semblar assajada, estar d’acord amb la personalitat de cadascú i no ser exagerada.

S’ha d’utilitzar mitjans audiovisuals per tal d’aclarir idees al públic, aquestes eines són el millor suport per a una conferència, exposició, etc. Està bé utilitzar-los però no s’ha d’abusar d’ells, és adir els mitjans audiovisuals són només un suport. Les informacions estadístiques són formes de presentació visual més interessants però aquestes cal passar-les i comentar-les amb temps suficient perquè les pugui captar el públic.Les exposicions de PowerPoint són les més utilitzades i les més eficaces, ja que el públic capta les idees que s’exposen per dos sentits: la vista i l’oïda.

L’orador ha de tenir sempre clar el que vol dir i per això ha de tenir preparat un bon guió. Un guió és el conjunt de les idees principals que l’orador vol transmetre al públic les quals ha d’estar en ordre i aquest ha d’estar personalitzat pel propi orador.

Una presentació oral ha de constar també d’una introducció i unes conclusions. Aquests dos elements són essencials per fer una bona presentació.

El desenvolupament de la presentació és la part que dura més temps, per això ha d’estar més complexament elaborada que la introducció. Hi ha dos maneres de presentació segons l’objectiu: La presentació oral per a informar, que tracta d’informar d’una manera clara i objectiva només i la presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió, la qual tracta de convèncer al públic respecte alguna solució.És important que l’orador sàpiga controlar quan al públic li interessa o no, ja que l’atenció del públic ha de ser màxima al principi i al final d’una presentació.

Hi ha molts tipus de situacions comunicatives, aquestes són les mateixes que les d’una presentació oral però amb alguns elements diferents. Els 8 exemples proposats són:
1. La conversa de contacte.
2. L’encàrrec o briefing.
3. La conversa telefònica.
4. L’entrevista per a buscar feina.
5. La compravenda
6. La negociació
7. La discussió
8. El debat.

Valoració:

Aquest llibre, m'ha ajudat a reflexionar sobre problemes que podem succeir en certes situacions i ha sigut bastant útil per l'hora d'exposar algun treball en públic o simplement parlar en públic.

Penso que el principal problema de les exposicions és el quedar-se en blanc, i aquest llibre et dón, sota el meu puntde vista, bons mètodes per afrontar aquest problema en el cas que et passés i una bona solució per no passar-ho encara pitjor del moment que ja estàs patint.

Altre cosa que m'ha sigut bastant útil és el fet de referir-se als suports per fer una bona exposició. M'ha pogut aclarir que aquests són bons utlitzar-los ja que capta més sentits del públic, com l'oïda i la vista i per aquest motiu atrau més l'atenció d'aquest. Tot i ser un suport, no és res més que això, un suport i no em de fer-lo servir més de l'habitual.

En definitiva, penso que el llibre ens ha estast molt útils en la nostra vida d'estudiants universitàris ja que esta plena d'exposicions i treballs de cara al púbic i que també ens serà molt útil per la nostra vida professional a la qual ens volem dedicar.

jueves, 26 de noviembre de 2009

Conferència: "FER DE MESTRE"


Eulàlia Bosch.


El passat dilluns 16 de Novembre l'Eulàlia Bosch va realitzar una conferència sobre "Fer de mestre", la conferència va ser molt interessant, l'Eulàlia va dir coses que mai haguèssin pensat.


Sota el meu punt de vista, crec que el fet que més hem de destacar de la conferència és la curiositat del nens.
La curiositat dels nens és una part del seu creixement que hem de tenir molt en compte i moltes vegades no el valorem suficientment. Els nens volen saber-ho tot, per això ho pregunten tot.
Segons l’Eulàlia el nen és l’estranger més gran que pot haver-hi arreu del món i crec que té tota la raó. Els nens al néixer s’han d’adaptar a un món que no coneixen de res, a un món on tot és nou per ells i del qual han de descobrir un munt de coses durant tota una vida.
Les paraules de l’Eulàlia van ser: “els nens són la curiositat en persona, i els mestres hem d’alimentar aquesta curiositat però no podem ser la resposta perquè ningú pot ser la resposta d’aquesta curiositat.”
Realment el mestre ha d’ajudar a que el nen desenvolupi aquesta curiositat, que per ell sol sigui capaç de conèixer gràcies amb l’empenta que els mestres com a tals educadors els hi donen.
Per a mi, quan els nens comencen a desenvolupar aquesta curiositat per tot és una de les etapes més boniques de la infantesa i el interès que mostren per aprendre és el interès més gran que podran mostrar al llarg de tota la seva vida, només cal observar a un nen quan li expliques alguna cosa de la qual té molta curiositat.
En definitiva i concloent, els nens sense la curiositat no serien nens, i crec que ells són els que han de descobrir per si sols el nou món que els envoltarà amb l’ajuda dels seus educadors, metres i pares.

Visita a l'escola Sol-Ixent

El passat dia 17 de Novembre a tots els alumnes de 1r ens van "apadrinar", un/a alumne/a de 3r seria el nostre tutor durant tot un dia.
La meva escola va ser l'escola Sol-Ixent de Mataró.

A les 9 del matí va començar la meva experiència a la classe de 3r de Primària. Vaig estar durant tot el matí amb ells perquè el meu tutor que era professor d'educació física només tenia classe per les tardes, per això vaig anar a observar algunes classes.
La classe de 3r tenia molta diversitat, hi havia 3 nens marroquins, els quals seguien bé el ritme de la classe tot i que els hi costava una mica llegir encara. També hi havia una nena sud-americana que no havia estat escolaritzada abans, i per això tenia un nivell d'una nena de 1r de primària i feia feines apart de tota la classe però ella permaneixia a l'aula sempre.
Per altre banda també trovabem un nen que tenia un cert grau d'autisme però era molt intel·ligent, tots els seus exàmens eren excel·lents, aquest nen tenia un cuidador que estaba amb ell dins de l'aula i l'ajudava a l'hora de fer classe.
Després d'estar tot el matí en aquesta classe a la tarda tot va canviar, ara si que tocava fer classe d'educació física.
Primer fan fer classe els nens de 1r de primària, no paraven de còrrer, saltar, cridar,... es notava que aquella era la seva matèria preferida. Els nens s'ho passaven realment bé i tota la classe va ser de jocs, fins els últims 5 minuts, on els nens es van començar a ballar quan la professora els hi va posar la cançp del bugui-bugui. La professora em va explicar que aquesta cançó els hi ensenyava perquè d'aquesta manera aprenien les parts del cos d'una manera divertida i ràpida.
Per acabar, vam continuar fent gimnàstica pero ara amb els nens de 2n de primària que eres igual de trastos que els anteriors. Doncs igual que els altres, no paraven de còrrer com boigos i mai es cansaven, també van estar fent jocs durant tota la classe i tots els nens estaven contentíssims!

El dia de pràctiques va ser fantàstic, em vaig adonar que aquesta és la feina que vull i que estic segura de que el que estic estudiant és el que m'agrada.

Competències digitals específiques del metre en relació a la tecnologia

Ahir a la classe de Gestió i Tic vem treballar les competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia. Això ho hem fet dividin la classe en uns quants grups, cada grup ha explicat una mica cada apartat. El meu grup hem explicat les normes ISTE i aquesta ha sigut la meva part que he fet:

NORMES ISTE.

*Experièncias de l'aprenentatge i evaluacions pròpies de la era digital:

Segons el que ens diuen aquestes normes en aquest apartat, els docents disenyen, deseonvolupen i evaluen experiències d'aprenentatge autèntic i valoracions, que incorporen eines i recursos contemporanis per optimitzar l'aprenentatge els contiguts de manera contextualitzada, i per desenvolupar el coneixement, les habilitats i les actituds identidicats en els Estàndars pels Estudiants. Els docents:

  1. Disenyen o adapten experiències d'aprenentatge pertinents que incorporen eines i recursos digitals per promoure l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
  2. Desenvolupen ambients d'aprenentatge enriquits per TIC que permeten a tots els estudiants satisfer la seva curiositat invididual i convertir-se en participants actius en la fixació dels seus propis objectius d'aprenentatge, en l'administració d'aquell aprenentatge i en l'evaluació dels seu progrès.
  3. Personalitzen i adapten les activitats d'aprenentatge per atendre els diferents estils d'aprenentatge dels estudiants, les seves estratègies de treball i les seves habilitats en l'utilització d'eines i recursos digitals.
  4. Aporten als estudians evaluacions formatives i sumatives, múltiples i variades, alineades amb estàndars del contingut de les assignatures i estàndars de TIC, i utilitzen l'informació resultant per retroalimentar l'aprenentatge i l'ensenyament.

Aquest és un fragment del que ens diu, però està traduit al català. Els docents ha de saber manipular l'informació perquè pugui ser eficient pels alumnes, pero això han d'adaptar aquests continguts a unes estratègies per tal de que els alumnes puguin conèixer aquestes habilitats i actituds per tal de poder-se formar adequadament.

martes, 24 de noviembre de 2009

Vídeo amb Audacity i Movie Maker




A la classe fe Gestió i TIC vem fer un vídeo mitjaçant el programa audacity i el programa movie maker. Primer vem grabar un poema mitjançat l'audacity i l'hi vem posar una cançó de fons perquè se sentis mentre recitavem el poema.
A continuació, vem afegir tot això que haviem fet al programa movie maker i vem afegir-hi fotografies per complementar la veu i la música i així realitzar un vídeo. A més a més, vem escriure la lletra del peoma per tal de poder seguir-lo mentre l'escoltem.

Crec que el Movie Maker és un programa molt útil ja que et proporciona una gran ajuda i ademés és molt fàcil d'utilitzar un cop el coneixes, per ami és un del programes que més utilitzo i que penso que em serà més útil pero algunas treballs, exposicions, etc.


L'apendicitis.


















Què és l'apendicitis? Crec que tothom n'ha sentit parlar però poca gent sap realment el que és.


L'apèndix és un òrgan del tamany d'un dit petit que es troba unit amb l'intestí gros en la part inferior dreta de l'abdomen. La part interior de l'apèndix forma fons de sac que comunica amb l'intestí gros. Quan aquest orifici es bloqueja, l'apèndix s'inflama i s'infecta amb bacteris.


Si l'apèndix infectat no es remou, pot rebentar i diseminar bacteries i infecció en l'abdomen, la qual cosa pot comportar grans problemes.


Els principals símptomes de l'apendicitis són dolor abdominal molt fort sobretot a la part dreta, vòmits i diarrea i fins i tot pot arribar a febres.


Doncs bé, això és el que hem va passar a mi el passat dilluns dia 2 de Novembre, després d'arribar de la Universitat. Em va començar un dolor de panxa que més o menys es podia soportar, però que poc a poc anava augmentant. Jo no notava que hem fes més mal un costat de la panxa ni res d'això però pensava que seria un mal de panxa normal i corrent.


Quan vaig començar a dinar el dolor s'anava intensificant cada cop més i només vaig poder empassar-me 3 cullerades se sopa i me'n vaig anar a dormir o si més no aquesta era la meva intenció perquè per molt que ho vaig intentar a causa del gran dolor que ja tenia no vaig poder dormir ni tan sols uns minuts.


Vaig anar a l'hospital i després de fer-me tota mena de proves van detectar que tenia una punta de l'apèndix inflamat i van haver-me d'operar d'urgències.


Vaig entrar a quiròfan a les 12 de la nit, i sobre les 2 o 3 de la matinada em van baixar a reanimació, però tot va sortir molt bé.


Al dia següent em van baixar a planta i vaig estar-me 4 dies allà desitjan que em donessin l'alta pero poder-me'n anar a casa!


Quan vaig tornar a casa em van dir que no podia mourem, només podia caminar una mica però no podia abusar perquè els punts podien saltar i podria ser molt perillòs. Després d'una setmana em van treure les 4 grapes que tenia i em van dir que ja podia fer vida normal però que no fes esforços molt grans i així va ser com el dilluns vaig tornar a classe i era justament quan ens tocava la setmana de pràctiques.


Aquesta va ser la meva aventura, una més per guardar a la caixa de records, perquè de records hi ha de tota mena, de bons i de dolents.





Laura.

El Cibernàrium.


El dia 16 de Novembre vam assistir a una conferència que tractava del cibernàrium, per començar explicaré una mica que vol dir això.





Què és el Cibernàrium?


És l'espai per iniciar-te en les noves tecnologies, estar al dia de les últimes solucions tecnològiques i aprendre a utilitzar les eines d'Internet per millorar el teu perfil professional.


Un multiespai de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona) amb més de 1000 m2 d'instal.lacions d'accés lliure i obert a tothom on trobaràs un ampli programa d'activitats gratuïtes de formació adaptada a les teves necessitats.


Des de la iniciació bàsica a Internet fins a les aplicacions professionals de les noves tecnologies: activitats diferents pensades per a les persones en edat laboral:


• De curta durada: d'entre 1 i 4 hores.


• Flexibles: es repeteixen en diversos dies i hores (matí i tarda).


• Actualitzades: trimestralment s'incorporen noves activitats.• Integrades: s'organitzen en forma de recorreguts temàtics.


• A la carta: apunta't només a les activitats que t'interessin o fes un recorregut ordenadament.

La conferència va començar amb un qüestionari sobre els programes que coneixiem i els que no per veure els nivells informàtics de la gent que hi erem allà, tot seguit van començar a explicar en què consistia el cibernàrium, per a que servia i com s'utilitzava.


Van dir una frase que em va semblar molt interesant:"Cada escuela tiene su tecnologia y cada tecnologia implica un modelo de aprendizaje"


La trobo molt interessant, ja que penso que té molta raó.




En reflexió sobre aquesta conferència per a experiència pròpia realment vam aprendre coses que no sabiem, ja que jo pensava que aquest tipus d'activitats no eres gratuïtes i si que ho són.


Per altre banda, tampoc crec que hem sigui molt útils actualment tot el que vaig sentir però mai s'ha de rebutjar una informació nova i més quan potser en algun moment et pot servir d'ajuda ja que mai se sap com serà el teu futur.





Laura.

Descripció d'un company o companya.

El dimecres dia 28 d'Octubre a la classe de C.O.E.D vam fer una petita exposició amb les descripcions que la classe havia fet de la resta de companys de l'aula. Les fotografies estaven disposades a les parets de la classe i cada autor del "quadre" havia de sortir a exposar davant de tohtom perquè havia decidit utilitzar aqella fotografia i a qui havia decidit descriure.
Aquesta activitat va ser molt profitosa, ja que ens va ajudar a coneixens entre nosaltres una miqueta més i aprendre a descriure a una altre persona a partir d'una sola imatge.

Jo vaig descriure a la Mireia Vazquez i aquesta va ser la meva fotografia per descriure-la:



Una trena, uns talons i maquillatje. Les tres peçes bàsiques per descriure a la Mireia. La Mireia és una noia la qual la gent sol apropiar-li molt prejudicis, però hi ha un tret molt llarg des de que la veus per primera vegada fins que la coneixes.
Vaig escollir aquestes 3 fotografies perquè penso que molta gent al veure això sap perfectament que es tracta d'ella ja que és molt perceptible.
Un cop coneixes a la Mireia veus que tota la seva part superficial no té res a veure amb el seu interior, és una noia molt simpàtica i molt alegre amb la qual pots comptar sempre que sigui necessari.
Per altra banda, també he d'afegir que va ser a una de les primeres persones que vaig conèixer i per això vaig decidir fer la descripció sobre ella.


Penjo altres fotos que hi van sortir a aquesta magnífica exposició perquè hem sembla interessant que la gent pugui veure-les.


Autora: Cristina Cazador.



Autora: Marina Parras.


Autora: Mireia Vázquez.

La meva reflexió sobre aquesta activitat és que crec que va ser molt beneficiosa per tothom ja que tots ens vem apropar més i ens vem conèixer una miqueta més i també va servir per començar a trencar el gel de totes les exposicions que ens tocaran fer, va ser un exercici molt satisfactori.

Laura.

martes, 20 de octubre de 2009


Avui a seminari m'ha tocat fer l'actualitat educativa juntament amb la Mireia Vázquez. Al fer aquest treball la noticia que hem escollit a sigut relacionada amb els ordinadors a l'aula. Em tingut un llarg debat ja que la majoria de la gent estaba en contra d'aquest fet pero també hi havien certes coses que provocaven uns avantatges.
Pel que fa a la meva opinió, crec que afegir ordinadors a les aules i fer serivr aquest com els llibres de text serà més perjudiciós que beneficiós. Diuen que els pares no gastaran tants diners en comprar llibres amb aquest projecte però realment el preu que costa el portàtil més les llicencies que hem de comprar per poder tenir aquell llibre concret dins de l'ordinador no sabem si será més rentable o empitjorará les condicions.
Què n'opineu vosaltres?

Laura.

miércoles, 7 de octubre de 2009

viernes, 2 de octubre de 2009

Holaaaa! per fi puc començar a escriure! he tingut uns petits problemes amb això del blocs però finalment he aconseguit solucionar-ho.
Just abans estava recordant un dels primers dies quan vaig entrar a la classe i encara no havia arribar la professora corresponent però tothom estava mirant endavant sense parlar, no se sentia res de res. Avui abans de úna de les classes me parat a observar i al recordar aquell dia he vist com tot va cambiant, ara no hi ha qui pugui callar-nos!
Espero que tots afrontem el curs amb molta il·lusió!

Laura.