La comunicació oral no s’ensenya a l’escola, ni s’ensenya a saber parlar bé. Tothom pot aprendre aquesta virtut de saber parlar bé i comunicar-se. La primera dificultat són els nervis i aquests s’han d’aprendre a controlar amb certs trucs. Per tal d’elaborar una bona presentació a l’hora de parlar en públic s’ha de tenir preparat un bon guió, i aquest guió ha de contestar quatre preguntes bàsiques: per què, qui, què i com.
Un discurs oral no ha de ser llegit, un bon orador ha d’improvisar amb naturalesa i adaptar el discurs al públic. La improvisació consta dels nostres propis coneixements, és a dir dominar el tema i la nostra memòria, la memòria s’ha d’utilitzar parcialment, és a dir hem de memoritzar paraules claus i no pas tot el discurs. La mirada a l’hora de realitzar un discurs també és molt important, ja que ha d’haver-hi un feedback de mirades entre emissor i receptor.La veu és un altre element clau per un bon orador, ha de saber quan ha de fer canvis d’entonació.
El llenguatge oral ha de tenir un registre diferent del llenguatge escrit, ja que aquest és més complex. El llenguatge oral ha de ser senzill, breu i precís. Una de les tècniques més bàsiques perquè el nostre públic entengui millor les coses que volem explicar és posar exemples o utilitzar comparacions.L’ humor és un dels millors recursos per un bon orador, ja que aquest és excepcionalment important per establir contacte amb el públic.Per poder realitzar un bon discurs també hem de dominar la llengua amb la qual ens expressem.
L’orador comunica amb tot el cos, el millor recurs per començar un discurs és un somriure, ja que el públic tendeix a fer prejudicis per només els gestos amb els quals comença l’emissor.Quan estem fent un discurs, la posició del cos ha de ser la més còmoda, senzilla i natural per l’orador. La gesticulació de la persona que parla també informa molt sobre la seguretat d’aquest, aquesta gesticulació ha de complir 4 condicions: ser natural, no semblar assajada, estar d’acord amb la personalitat de cadascú i no ser exagerada.
S’ha d’utilitzar mitjans audiovisuals per tal d’aclarir idees al públic, aquestes eines són el millor suport per a una conferència, exposició, etc. Està bé utilitzar-los però no s’ha d’abusar d’ells, és adir els mitjans audiovisuals són només un suport. Les informacions estadístiques són formes de presentació visual més interessants però aquestes cal passar-les i comentar-les amb temps suficient perquè les pugui captar el públic.Les exposicions de PowerPoint són les més utilitzades i les més eficaces, ja que el públic capta les idees que s’exposen per dos sentits: la vista i l’oïda.
L’orador ha de tenir sempre clar el que vol dir i per això ha de tenir preparat un bon guió. Un guió és el conjunt de les idees principals que l’orador vol transmetre al públic les quals ha d’estar en ordre i aquest ha d’estar personalitzat pel propi orador.
Una presentació oral ha de constar també d’una introducció i unes conclusions. Aquests dos elements són essencials per fer una bona presentació.
El desenvolupament de la presentació és la part que dura més temps, per això ha d’estar més complexament elaborada que la introducció. Hi ha dos maneres de presentació segons l’objectiu: La presentació oral per a informar, que tracta d’informar d’una manera clara i objectiva només i la presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió, la qual tracta de convèncer al públic respecte alguna solució.És important que l’orador sàpiga controlar quan al públic li interessa o no, ja que l’atenció del públic ha de ser màxima al principi i al final d’una presentació.
Hi ha molts tipus de situacions comunicatives, aquestes són les mateixes que les d’una presentació oral però amb alguns elements diferents. Els 8 exemples proposats són:
1. La conversa de contacte.
2. L’encàrrec o briefing.
3. La conversa telefònica.
4. L’entrevista per a buscar feina.
5. La compravenda
6. La negociació
7. La discussió
8. El debat.
Valoració:
Aquest llibre, m'ha ajudat a reflexionar sobre problemes que podem succeir en certes situacions i ha sigut bastant útil per l'hora d'exposar algun treball en públic o simplement parlar en públic.
Penso que el principal problema de les exposicions és el quedar-se en blanc, i aquest llibre et dón, sota el meu puntde vista, bons mètodes per afrontar aquest problema en el cas que et passés i una bona solució per no passar-ho encara pitjor del moment que ja estàs patint.
Altre cosa que m'ha sigut bastant útil és el fet de referir-se als suports per fer una bona exposició. M'ha pogut aclarir que aquests són bons utlitzar-los ja que capta més sentits del públic, com l'oïda i la vista i per aquest motiu atrau més l'atenció d'aquest. Tot i ser un suport, no és res més que això, un suport i no em de fer-lo servir més de l'habitual.
En definitiva, penso que el llibre ens ha estast molt útils en la nostra vida d'estudiants universitàris ja que esta plena d'exposicions i treballs de cara al púbic i que també ens serà molt útil per la nostra vida professional a la qual ens volem dedicar.
Un discurs oral no ha de ser llegit, un bon orador ha d’improvisar amb naturalesa i adaptar el discurs al públic. La improvisació consta dels nostres propis coneixements, és a dir dominar el tema i la nostra memòria, la memòria s’ha d’utilitzar parcialment, és a dir hem de memoritzar paraules claus i no pas tot el discurs. La mirada a l’hora de realitzar un discurs també és molt important, ja que ha d’haver-hi un feedback de mirades entre emissor i receptor.La veu és un altre element clau per un bon orador, ha de saber quan ha de fer canvis d’entonació.
El llenguatge oral ha de tenir un registre diferent del llenguatge escrit, ja que aquest és més complex. El llenguatge oral ha de ser senzill, breu i precís. Una de les tècniques més bàsiques perquè el nostre públic entengui millor les coses que volem explicar és posar exemples o utilitzar comparacions.L’ humor és un dels millors recursos per un bon orador, ja que aquest és excepcionalment important per establir contacte amb el públic.Per poder realitzar un bon discurs també hem de dominar la llengua amb la qual ens expressem.
L’orador comunica amb tot el cos, el millor recurs per començar un discurs és un somriure, ja que el públic tendeix a fer prejudicis per només els gestos amb els quals comença l’emissor.Quan estem fent un discurs, la posició del cos ha de ser la més còmoda, senzilla i natural per l’orador. La gesticulació de la persona que parla també informa molt sobre la seguretat d’aquest, aquesta gesticulació ha de complir 4 condicions: ser natural, no semblar assajada, estar d’acord amb la personalitat de cadascú i no ser exagerada.
S’ha d’utilitzar mitjans audiovisuals per tal d’aclarir idees al públic, aquestes eines són el millor suport per a una conferència, exposició, etc. Està bé utilitzar-los però no s’ha d’abusar d’ells, és adir els mitjans audiovisuals són només un suport. Les informacions estadístiques són formes de presentació visual més interessants però aquestes cal passar-les i comentar-les amb temps suficient perquè les pugui captar el públic.Les exposicions de PowerPoint són les més utilitzades i les més eficaces, ja que el públic capta les idees que s’exposen per dos sentits: la vista i l’oïda.
L’orador ha de tenir sempre clar el que vol dir i per això ha de tenir preparat un bon guió. Un guió és el conjunt de les idees principals que l’orador vol transmetre al públic les quals ha d’estar en ordre i aquest ha d’estar personalitzat pel propi orador.
Una presentació oral ha de constar també d’una introducció i unes conclusions. Aquests dos elements són essencials per fer una bona presentació.
El desenvolupament de la presentació és la part que dura més temps, per això ha d’estar més complexament elaborada que la introducció. Hi ha dos maneres de presentació segons l’objectiu: La presentació oral per a informar, que tracta d’informar d’una manera clara i objectiva només i la presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió, la qual tracta de convèncer al públic respecte alguna solució.És important que l’orador sàpiga controlar quan al públic li interessa o no, ja que l’atenció del públic ha de ser màxima al principi i al final d’una presentació.
Hi ha molts tipus de situacions comunicatives, aquestes són les mateixes que les d’una presentació oral però amb alguns elements diferents. Els 8 exemples proposats són:
1. La conversa de contacte.
2. L’encàrrec o briefing.
3. La conversa telefònica.
4. L’entrevista per a buscar feina.
5. La compravenda
6. La negociació
7. La discussió
8. El debat.
Valoració:
Aquest llibre, m'ha ajudat a reflexionar sobre problemes que podem succeir en certes situacions i ha sigut bastant útil per l'hora d'exposar algun treball en públic o simplement parlar en públic.
Penso que el principal problema de les exposicions és el quedar-se en blanc, i aquest llibre et dón, sota el meu puntde vista, bons mètodes per afrontar aquest problema en el cas que et passés i una bona solució per no passar-ho encara pitjor del moment que ja estàs patint.
Altre cosa que m'ha sigut bastant útil és el fet de referir-se als suports per fer una bona exposició. M'ha pogut aclarir que aquests són bons utlitzar-los ja que capta més sentits del públic, com l'oïda i la vista i per aquest motiu atrau més l'atenció d'aquest. Tot i ser un suport, no és res més que això, un suport i no em de fer-lo servir més de l'habitual.
En definitiva, penso que el llibre ens ha estast molt útils en la nostra vida d'estudiants universitàris ja que esta plena d'exposicions i treballs de cara al púbic i que també ens serà molt útil per la nostra vida professional a la qual ens volem dedicar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario