Utilització del GIMP

El GIMP és un programa (programari lliure) que permet retocar imatges i fer collages, és a dir és un programa semblant que el Photoshop però el GIMP és molt més compatible.

El procès que vam fer servir va ser:

-Crear un dibuix d'unes mesures determinades (en aquest cas 1200x900)

-Aconeguir 4 imatges d'un tamany igual (en aquest cas 600x450)

-Crear el collage amb el GIMP, aquest és e que jo vaig fer:

Si voleu descarregar-vos aquest programa cliqueu aquí

DOCS GOOGLE: Enquesta

A principi de curs vam utilitzar el google docs per tal de fer un formulari conjuntament. El formulari tractava sobre els portàtils a l'aula.
Aquest programa és molt útil, ja que el formulari es realitza sol, només cal indicar de quina forma vols que es facin les preguntes i a més després el propi programa realitza una síntesi de les respostes perquè sigui molt més fàcil veure-les.

Aquest és el formulari que vam fer la Marina Parras, l' Anna Sainz, l' Andrea Velez, la Mireia Vázquez i jo.

http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGRvU1k4YWNNVW5Nc0lLTTRjLTkydkE6MA

EL TERRITORI: L'adopció Internacional

El meu treball del territori va ser un treball conjunt amb la Mireia Vázquez.
L'adopció és un procès legal i psicològic en el qual trobes una nova relació amb una família en la qual no has nascut. El nostre treball tractava d'això, i basant-nos en això vam seguir detenidament el cas d'una nena, la Jana la qual va ser adoptada i el seu procès va ser llarg i doloròs amb moltes satisfaccions alhora.

La Jana era una nena Xinesa que va ser adoptada per una família catalana. Al principi li va costar adaptar-se a la seva nova vida i la seva nova família, ja que ella abans vivia en un orfanat amb altres nens i nenes amb les mateixes condicions que ella, però va tenir molta sort de ser adoptada. Poc a poc la Jana va integrar-se molt bé amb la seva nova família, i això no és tot, sinó que la seva integració en l'escola va ser genial.

Aquesta va ser la nostra presentació:

WEBS EXPOSADES A CLASSE

A la classe de TIC haviem de fer un treball col·laboratiu sobre un tema que podiem escollir a partir dels proposats. El treball tractava de buscar informació sobre el programa seleccionat i explicar la seva utilització mitjançant una presentació del google docs i fer una petita exposició a classe.

Com jo no vaig ser-hi a classe, faré un petit resum de tots els temes que es van explicar ja que seran molt útils per l'estudi.



DOTSUB: és un sistema online que permet compartir vídeos de diferents usuaris per internet.


http://docs.google.com/present/view?id=dg7cbhxj_7fkx753gg
(creadors: Anna Sainz, Marina Parras, Andrea Velez, Mireia Vázquez, Sandra Castelnuovo)



EYEOS: és un escriptori virtual.

http://docs.google.com/present/view?id=dctprrds_62cxtf78cm
(creadors: David Catchot, Albert Paredes, Marta Rodríguez Antón, Isaac Serrano)



IGOOGLE

http://docs.google.com/present/view?id=dgshzkj4_10dtbkhjdq
(creadors: Sandra Fernández, Emma Sáez, Roc Molina, Gerard Garcia)



GOOGLE EARTH

http://docs.google.com/present/view?id=dcj9pgpm_31dbgrgw24
(creadors: Clara Antonio, Cristina Cazador, Roderic Pico, Albert Valbuena)



TRADUCTOR DE GOOGLE

http://docs.google.com/present/view?id=ddgwp89r_18fgjfwbcf
(creadors: Marc Company, Javier Lahoz, Pol Laorden, Hèctor Ros)

VISIBLE BODY: és una aplicació web en 3D amb la qual es possible l'estudi de l'anatomia humana.

http://docs.google.com/present/view?id=dgj427zk_25dj2dbwhm
(creadors: Helena Prim, Esther Ruiz, Núria Villaronga, Karen Luna)

LABORATORI COMSOC

http://docs.google.com/present/view?id=dhjbzt5j_45cbg33zcv
(creadors: Estel Gamisans Garcia, Sara Torras Martínez, Marta Rodriguez Araúz, Regina Beltran Vila)

CMapTools

El cmaptools és un software que permet crear mapes conceptuals i esquemes d'una forma molt ràpida, incloent elements gràfics i multimèdia. A més permet exportar esquemes com pàgines web, per això aquests esquemes es poden compartir per internet perquè tothom pugui veure-ho

Aquest és un exemple de la utilització d'aquest programa: cmaptools

Per descarregar aquest programa podrieu far-ho aquí, on a més a més podeu trobar més informació sobre aquest software.

Alexandre Jollien

El llibre d'Alexandre Jollien tracta d'un testimoni autobiogràfic sobre les circumstàncies des d'un centre de discapacitats fins la vida a la universitat. En aquest llibre s'explica com s'aprén l'ofici de ser home, que les adversitats eduquen més que la ciència i que tots som únics i tots som anormals.

Així, Jollien diu que hem de donar oportunitats a totes les persones, les anècdotes ens ajuden a entendre situacions de la vida i si ajudem, facilitem el procès en canvi si posem barreres enderrerim.

L'escola és el lloc de la universalitat i per naturalesa ha d'atendre a tothom i la seva funció no pot realitzar a ningú i a d'atendre valors.
Sòcrates és un model d'ensenyament, ell es compremetia pel bé dels seus alumnes, els hi donava confiança i en sabia treure lo millor de cadascun.
L'educació és quelcom que emergeix d'un diàleg, aquest ideal té molts obstacles.
Per un discapacitat tot és motiu de lluitar: caminar, menjar, ... en aquesta lluita permanent a vegades pot semblar que aprendre és quelcom inútil. El mestre ha de fer-li veure lo bo que porta la cultura i perquè té necessitat d'aprendre a l'escola, per això és molt importantla motivació i per tenir-la s'ha de saber els objectius del que volem aprendre.

Alexandre va explicar alguns anècdotes: "pensava que els examens eren per passar la vida, no creia que les notes repercutien en la meva vida."

Algunes de les preguntes que van fer a la conferència que vam veure van ser:

-Què vol dir dificultat d'aprenentatge?

"La primera la motivació de seguir lluitant, comprendre perquè han de fer un esforç i perquè el professor exigeix molt de mi mateix, sense això l'escola no té sentit. Parla de dificultat vol dir en el mètode d'aprenentatge també."

-Quin recolzament has tingut de la familia?

"Al llibre parlo poc de casa perquè hi he estat poc. Els meus pares sempre m'han donat una confiança absoluta. Quan volia estudiar filosofia els especialistes deien que no no podria i els meus pares van fer tot el possible perquè estudiès. Els pares són vitals per una persona discapacitada. "

Activitats educatives

A la classe de Gestió i TIC vam aprendre a utilitzar el programa Jclic. Aquest programa és utilitzat per realitzar diferents proves d'unes o altres assignatures. Per exemple de l'assignatura de Matemàtiques vam fer diferents activitats molt interessants i també les vam crear nosaltres mateixos utilitzant imagtes, textos, etc. i fent direfents activitats com escriure, relacionar, etc.

Aquestes són algunes de les activitats que podem trobar:

Crec que és un programa molt interessant, ja que per la nostra futura feina ens serà molt útil. Per altra banda, em va fer gràcia crear activitats d'aquest tipus ja que de petita jo també havia utilitzat el programa per realitzar activitats que em manaven els professors.

També ens van ensenyar el programa Play Crayon Physics Deluxe que era un joc bastant entretingut el qual havies d'utilitzar la lògica i la estratègia.

I per últim ens van ensenyar el Art Rage el qual també és molt constructiu i permet crear dibuixos a partir de molts recursos per tal del donar marge a la imaginació.

Firefox

• Què és?

El firefox és un navegador web gratuït de Mozilla Corporation que ens permet navegar per internet d'una manera més ràpida, eficaç i segura i a més a més es tracta d'un navegador completament personalitzable.

• Característiques

-Navegació amb pestanyes.
-Possibilitat de restaurar la sesió si s'ha tancat el navegador.
-Corrector ortogràfic.
-Canals RSS.
-Títol dinàmics.
-Búsqueda integrada.
-Marcadors dinàmics.
-Bloquejador de finestres emergents.

• Seguretat

-Protecció antiphishing.
-Actualitzacions automàtiques.
-Protecció contra programes espies.
-Possibilitat de netejar la informació privada.

Podem descarregar el navegador Firefox aquí.

(font: http://www.mozilla-europe.org/es/firefox/)

Wikipedia i Eduwiki

Aquesta activitat havia de ser un treball col·laboratiu, però com no vaig ser-hi en aquest cas serà indivudual, intentaré fer un petit resum tant de la wikipedia i de l'Eduwiki i aportar alguna font que pugui servir per ajudar a definir-los.

La Wikipedia és una enciclopedia en la qual tohtom té dret a editar i/o aportar coneixements nous. A vegades no és gaire fiable per aquesta raó anterior, el fet de que tothom pugui editar no és gens fiable.
Podreu trobar més informació sobre la Wikipedia en aquesta pàgina web: wikipedia.

L'Eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixements compartits entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals.... a través, com el seu nom ja indica, d'una wiki.
Pel que fa al professorat, aquest espai permet integrar en el currículum les TAC i també compratir activitats de diferents centres per aconseguir un aprenentatge mutuu.
(font:http://www.eduwiki.cat/index.php/P%C3%A0gina_principal)

En aquest bloc podreu trobar més informació sobre l'Eduwiki: bloc eduwiki.

El nostre debat: L'educació obligatòria fins els 18 anys.

El tema del nostre debat és l'educació obligatòria fins els 18 anys i constava de: Marina Parras, Anna Sainz, Andrea Velez, Mònica Talegón, Anna Díaz, Cristina Cazador, Mireia Vázquez, Estel Gamisans i jo. Aquest tema és molt actual ja que s'esta plantejant aquesta possibilitat d'obligar als estudiants a cursar els teus estudis 2 anys més. Així els estudiants després de la Educació Secundària Obligatòria hauran de fer o un Batxillerat o un mòdul que s'adapti ha estudis posteriors de la ESO.

La meva posició en aquest debat era en contra i així entre tot el meu grup vam haver de buscar arguments per tal de defensar la nostra posició.

Valoració:

Penso que el nostre debat va sortir molt bé, ja que haviam practicat molt en conjunt i realment va ser satisfactori el final, ja que va sortir tot com haviem planejat. Tot i així, a la nostra valoració conjunta comentarem amb deteniment els aspectes positius i negatius.
Per altra banda, aquesta experiència va ser molt profitosa perquè vam experimentar el que és un debat realment amb les seves pautes i ens va servir també per parlar en públic que penso que és el que més por ens fa i més ens costa i d'aquesta forma podrem arribar a acotumar-nos a fer-ho.

Els ordinadors a l'aula.

Aquest és un treball col·laboratiu que fem fer sobre els portàtils a l'aula a partir del google docs. A part d'aquesta presentació de power point, el google docs ens permet fer formularis, documents de text,... i molts més entre d'altres.



Valoració:

Gràcies al google docs, hem pogut aprendre que podem fer treballs de grup cadascú des de casa seva sense necessitat de moure'ns. Des del meu punt de visa, ha estat molt profitós conèixer aquest programa perquè no els coneixia i és una eina molt còmoda pel treballs i per comunicar-nos entre nosaltres.

RECITACIÓ: En Patufet.

El passat dilluns, vaig fer la meva recitació i vaig atrevir-me a fer-ho amb el conte d'en Patufet.
Aquesta conte explica la vida d'un nen que era molt molt petit, i d'aquí provenia el seu nom. En patufet volia ajudar un dia a la seva mare i va anar-li a comprar tot i que la seva mare de bon principi no el deixava ell va insistir tant que el va deixar anar i perquè la gent el veiés i no el trepitgés anava cantant una cançó:

Patim, patam, patum
homes i dones del cap dret
Patim, patam, patum
no trepitgeu a en Patufet.

Com que ell va fer l'encàrrec a la mare i va arribar bé a casa va aprofitar i va demanar-li d'anar a portar-li el dinar a la feina al seu pare. I així la mare va deixar-lo anar, però quan estava de camí es va posar a ploure molt i molt i en Patufet va haver de refugiar-se a sota la fulla d'una coll. Amb tanta mala sort, que just hi ha havia un bou que es va menjar la col i amb la col en Patufet. Al cap d'una estona el pare va marxar a casa i llavors la mare al saber que en Patufet no havia arribat al treball, es van començar a preocupar molt i van sortir a buscar-lo. Per trobar-lo anaven cridant: -Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava: -Sóc a la panxa del bou on ni neva ni plou!

I gràcies als crits d'en Patufet van esbrinar on i era i els pares perquè sort´s de la panxa del bou van començar a donar-li cols i cols fins que el bou va fer un pet i va sortir en Patufet!



Valoració:

Crec que al començament els nervis van donar el seu petit problema, però com anava avançant van anar desapareixent ja que em vaig sentir còmoda amb els meus companys. Penso que aquesta és una activitat profitosa, ja que la nostra feina comprendrà el parlar davant de molts nens i els nervis no ens poden jugar males passades, ja que també nosaltres haurem d'ensenyar-los a fer presentacions i fer-les correctament i per fer això primerament haurem de saber-les fer correctement nosaltres.
Des del meu punt de vista, la recitació em va sortir bastant bé i l'entonació la vaig fer bé també ja que vaig practicar molt explicant-li a altre gent abans de la recitació a classe.
També he de dir que vaig atrevir-me a cantar davant de tohtom i si no m'equivoco ningú més va fer-ho.

Si voleu donar la vostra opinió estaria molt agraïda, ja que així sabria que penseu de la meva recitació i com ho vaig fer. Gràcies.

EL DEBAT.

Podem definit un debat, com una discusió informal realitzada per un grupo de especialistes per analitzar els diferents aspectes d'un tema, aclarir o tractar de resoldre problemes del seu interés.

Pel que fa als aspectes organitzatius del nostre debat són els següents:

-Els debats es faran en grups de 8 o 10 persones, formats per 2 equips de 4 o 5 persones cadascun. Cada equip s'organitzarà amb 3 persones com a mínim d'oradores i els altres d'investigadors els quals podran fer preguntes durant tot el debat.

-Cada equip ha de nomenar a un capità que és qui coordinarà la planificació del treball des de l'inici fins al final.

-Els debats costaran de 4 parts per cada equip, les quals tindran una duració de 3 minuts d'intervenció, és a dir 3 minuts per part són 12 minuts per equip. Així cada debat tindrà una durada de 24 minuts.

APRENDRE I CRÈIXER

Un article que vem llegir a classe sobre aprendre i crèixer ens va fer reflexionar sobre aquests aspectes, els trets més importants de l'article són els següents:

-Comparança entre aprendre i crèixer: a mesura que aprens vas creixent alhora.
-La lectura ens ajuda a matissar la percepció que tenim de la realitat, i a més d'instruir-nos ens educa.
-El que distingueix els grans mestres és que ens permeten sentir que hem descobert coses per nosaltres mateixos.
-Arribar a sentir que llegir fa crèixer.
-El gust per un llibre nou és sempre el desig d'una nova aventura i en això consisteix també l'educació, a no tenir por d'encarar-la.



Valoració:

El creixement dels nens, no es tant sols l'alçada que cada cop van agafan, sinó que va molt més enllà. Un nen ha de crèixer en una globalitat de la paraula, són molts els asptectes que trobem dins del crèixer, i un d'ells és l'aprendre.
El fet d'aprendre fa crèixer al nen alhora que l'educa, fa que el nen maduri i sigui ell mateix qui sàpiga el que vol i el que no vol.

Les 4 habilitats lingüístiques.

Parlar, llegir, escriure i escoltar són les quatre habilitats que un usuari de qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb una eficàcia en totes les situacions possibles.

Si dividim el codi per emisor i receptor, podrem otorgar a l'emisor les habilitats de parlar i escriure i al receptor les de llegir i escoltar. En canvi, si dividim el codi per oral o escrit, podem otorgar el parlar i escoltar al codi oral i el llegir i escriure al codi escrit.

Llegir= és el procès a través del qual es comprén en un text escrit.
Escriure= és el procès mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar= és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adeqüació a la situació comunicativa.
Escoltar= és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procès cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.



Valoració:

Tothom coneixem aquestes quatre paraules: llegir, escriure, parlar i escoltar. Però és curiòs, si et pares a pensar ben bé el seu significat penso que ningú en seria capaç d'extreure una definició del tot acertada.
Per uns el parlar serà d'una manera que per uns altres. Per uns el escriure serà d'una manera que per uns altres, però tots sabem que volen dir aquestes paraules.
Sense dir una definició totalment correcte sabem el que volen dir, i no ens fa falta aquesta definició ja que aquestes quatre simples paraules són les que apliquem al dia a dia i per això sabem tan perfectament el seu significat dins nostre.

El llenguatge i les llengües

• Elements per una definició de llenguatgze:

-Al·ludir a diferents fets, emocions que no pensem en aquell moment, sinó que passaran.
-Destaca la creativitat.

• Llenguatge i organització de l'entorn:

-Una llengua ens permet organitzar el nostre entorn.
-Reduïr el llenguatge és important per poder controlar el món.
-Les llengües són un reflex de la vida que vivim.

• Llenguatge i pensament:

-Llenguatge i intel·ligència van completament lligats, són dependents un de l'altre ja que sense un no hi era l'altre.

• Llenguatge i memòria:

-El llenguatge és el suport bàsci de la memòria.
-Hi ha molts tipus de memòries.

• Llenguatge i autoexpressió:

-No sempre fem servir el llenguatge per comunicar-nos amb els altres.

• El mitjà més extens:

-No tota expressió es pot traduïr litaralment.
-El llenguatge no pot trobar la traducció, en canvi, l'expressió humana sí.
-El llenguatge és el mitjà més extens que ens permet tenir més matissos.

EL LLENGUATGE:

Mitjà de comunicació que fa possible el discurs abstracte. Ens ajuda a organitzar experiències de l'entorn i les que s'originen en nosaltres mateixos.

Això passa perquè el llenguatge juga el paper fonamental en la constitució del pensament i el suport de la memòria. Permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Valoració:

Crec que el llenguatge és la peça fonamental per tal de desenvolupar-nos i de poder generar la nostre supervivència, ja que sense això no seriem capaços de fer res. Només hem de veure a un nen petit quan encara no és capaç de parlar tot el que necessita fer perquè captem la seva atenció i perquè entenem que és allò que vol dir-nos amb les seves accions.

Com parlar bé en públic

La comunicació oral no s’ensenya a l’escola, ni s’ensenya a saber parlar bé. Tothom pot aprendre aquesta virtut de saber parlar bé i comunicar-se. La primera dificultat són els nervis i aquests s’han d’aprendre a controlar amb certs trucs. Per tal d’elaborar una bona presentació a l’hora de parlar en públic s’ha de tenir preparat un bon guió, i aquest guió ha de contestar quatre preguntes bàsiques: per què, qui, què i com.

Un discurs oral no ha de ser llegit, un bon orador ha d’improvisar amb naturalesa i adaptar el discurs al públic. La improvisació consta dels nostres propis coneixements, és a dir dominar el tema i la nostra memòria, la memòria s’ha d’utilitzar parcialment, és a dir hem de memoritzar paraules claus i no pas tot el discurs. La mirada a l’hora de realitzar un discurs també és molt important, ja que ha d’haver-hi un feedback de mirades entre emissor i receptor.La veu és un altre element clau per un bon orador, ha de saber quan ha de fer canvis d’entonació.

El llenguatge oral ha de tenir un registre diferent del llenguatge escrit, ja que aquest és més complex. El llenguatge oral ha de ser senzill, breu i precís. Una de les tècniques més bàsiques perquè el nostre públic entengui millor les coses que volem explicar és posar exemples o utilitzar comparacions.L’ humor és un dels millors recursos per un bon orador, ja que aquest és excepcionalment important per establir contacte amb el públic.Per poder realitzar un bon discurs també hem de dominar la llengua amb la qual ens expressem.

L’orador comunica amb tot el cos, el millor recurs per començar un discurs és un somriure, ja que el públic tendeix a fer prejudicis per només els gestos amb els quals comença l’emissor.Quan estem fent un discurs, la posició del cos ha de ser la més còmoda, senzilla i natural per l’orador. La gesticulació de la persona que parla també informa molt sobre la seguretat d’aquest, aquesta gesticulació ha de complir 4 condicions: ser natural, no semblar assajada, estar d’acord amb la personalitat de cadascú i no ser exagerada.

S’ha d’utilitzar mitjans audiovisuals per tal d’aclarir idees al públic, aquestes eines són el millor suport per a una conferència, exposició, etc. Està bé utilitzar-los però no s’ha d’abusar d’ells, és adir els mitjans audiovisuals són només un suport. Les informacions estadístiques són formes de presentació visual més interessants però aquestes cal passar-les i comentar-les amb temps suficient perquè les pugui captar el públic.Les exposicions de PowerPoint són les més utilitzades i les més eficaces, ja que el públic capta les idees que s’exposen per dos sentits: la vista i l’oïda.

L’orador ha de tenir sempre clar el que vol dir i per això ha de tenir preparat un bon guió. Un guió és el conjunt de les idees principals que l’orador vol transmetre al públic les quals ha d’estar en ordre i aquest ha d’estar personalitzat pel propi orador.

Una presentació oral ha de constar també d’una introducció i unes conclusions. Aquests dos elements són essencials per fer una bona presentació.

El desenvolupament de la presentació és la part que dura més temps, per això ha d’estar més complexament elaborada que la introducció. Hi ha dos maneres de presentació segons l’objectiu: La presentació oral per a informar, que tracta d’informar d’una manera clara i objectiva només i la presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió, la qual tracta de convèncer al públic respecte alguna solució.És important que l’orador sàpiga controlar quan al públic li interessa o no, ja que l’atenció del públic ha de ser màxima al principi i al final d’una presentació.

Hi ha molts tipus de situacions comunicatives, aquestes són les mateixes que les d’una presentació oral però amb alguns elements diferents. Els 8 exemples proposats són:
1. La conversa de contacte.
2. L’encàrrec o briefing.
3. La conversa telefònica.
4. L’entrevista per a buscar feina.
5. La compravenda
6. La negociació
7. La discussió
8. El debat.

Valoració:

Aquest llibre, m'ha ajudat a reflexionar sobre problemes que podem succeir en certes situacions i ha sigut bastant útil per l'hora d'exposar algun treball en públic o simplement parlar en públic.

Penso que el principal problema de les exposicions és el quedar-se en blanc, i aquest llibre et dón, sota el meu puntde vista, bons mètodes per afrontar aquest problema en el cas que et passés i una bona solució per no passar-ho encara pitjor del moment que ja estàs patint.

Altre cosa que m'ha sigut bastant útil és el fet de referir-se als suports per fer una bona exposició. M'ha pogut aclarir que aquests són bons utlitzar-los ja que capta més sentits del públic, com l'oïda i la vista i per aquest motiu atrau més l'atenció d'aquest. Tot i ser un suport, no és res més que això, un suport i no em de fer-lo servir més de l'habitual.

En definitiva, penso que el llibre ens ha estast molt útils en la nostra vida d'estudiants universitàris ja que esta plena d'exposicions i treballs de cara al púbic i que també ens serà molt útil per la nostra vida professional a la qual ens volem dedicar.