"El profesor mediocre dice. El buen profesor explica. El profesor
superior demuestra. El gran profesor inspira."


martes, 29 de diciembre de 2009

Alexandre Jollien



El llibre d'Alexandre Jollien tracta d'un testimoni autobiogràfic sobre les circumstàncies des d'un centre de discapacitats fins la vida a la universitat. En aquest llibre s'explica com s'aprén l'ofici de ser home, que les adversitats eduquen més que la ciència i que tots som únics i tots som anormals.

Així, Jollien diu que hem de donar oportunitats a totes les persones, les anècdotes ens ajuden a entendre situacions de la vida i si ajudem, facilitem el procès en canvi si posem barreres enderrerim.

L'escola és el lloc de la universalitat i per naturalesa ha d'atendre a tothom i la seva funció no pot realitzar a ningú i a d'atendre valors.
Sòcrates és un model d'ensenyament, ell es compremetia pel bé dels seus alumnes, els hi donava confiança i en sabia treure lo millor de cadascun.
L'educació és quelcom que emergeix d'un diàleg, aquest ideal té molts obstacles.
Per un discapacitat tot és motiu de lluitar: caminar, menjar, ... en aquesta lluita permanent a vegades pot semblar que aprendre és quelcom inútil. El mestre ha de fer-li veure lo bo que porta la cultura i perquè té necessitat d'aprendre a l'escola, per això és molt importantla motivació i per tenir-la s'ha de saber els objectius del que volem aprendre.

Alexandre va explicar alguns anècdotes: "pensava que els examens eren per passar la vida, no creia que les notes repercutien en la meva vida."

Algunes de les preguntes que van fer a la conferència que vam veure van ser:

-Què vol dir dificultat d'aprenentatge?

"La primera la motivació de seguir lluitant, comprendre perquè han de fer un esforç i perquè el professor exigeix molt de mi mateix, sense això l'escola no té sentit. Parla de dificultat vol dir en el mètode d'aprenentatge també."

-Quin recolzament has tingut de la familia?

"Al llibre parlo poc de casa perquè hi he estat poc. Els meus pares sempre m'han donat una confiança absoluta. Quan volia estudiar filosofia els especialistes deien que no no podria i els meus pares van fer tot el possible perquè estudiès. Els pares són vitals per una persona discapacitada. "

No hay comentarios:

Publicar un comentario